CARL ROGERS. PSICOLOGIA I EDUCACIÓ

Després de treballar una mica la perspectiva humanista de la psicologia i en relació amb el vídeo que vam veure a la segona part de la classe d'ahir, m'agradaria parlar una mica de la psicoteràpia de Rogers i de la seva relació amb el món educatiu.

Rogers va desenvolupar una forma de psicoteràpia anomenada "centrada en el client" (no en el pacient). L'essència d'aquest enfocament psicoterapèutic és que el client és el responsable de millorar la seva vida. Amb això, s'aparta dels enfocament psicodinàmics i conductistes (i de la medicina en general), on els "pacients" són "diagnosticats" per un "metge" i reben un "tractament". En la psicoteràpia de Rogers, el psicoterapeuta no és responsable dels canvis del client. En resum:

• El client mateix ha de decidir d'una manera conscient i racional el que està bé i el que ha de fer al respecte.
• El psicoterapeuta és com un confident o conseller que escolta i aconsella en un pla d'igualtat.

Carl Rogers també va adaptar la seva teoria a l'àmbit escolar: la no-directivitat. Partia de la hipòtesi de que qualsevol persona, per arribar madurar i ser responsable (a més de desenvolupar-se individualment amb posterioritat), necessita tres aspectes:

1. La bondat innnata.
2. El potencial natural per a l'aprenentatge (amb el que defensava la no-directivitat).
3. L'ajuda a partir de la relació mestre/a - alumne/es.

Aquesta relació mestre-alumne de la que parlo, i tal i com hem vist al documental "Pensant en els altres", es caracteritza per:

• La seva autenticitat, per així transmetre confiança a l'alumne/a.
• La seva acceptació, de manera que l'alumne es senti comprés dins del grup.
• La seva significativitat, aspecte que aconsegueix a través de l'empatia.

Per altra banda, Carl Rogers veia els mestres i els professors com a "facilitadors" de l'aprenentatge. Una de les funcions que havia d'adoptar qualsevol docent és la d'organitzar i posar a disposició de l'alumnat diferents recursos per tal d'arribar a aprendre per ells mateixos.

Finalment, i tenint en compte el que hem visionat al documental, vull fer referència a algunes implicacions de la seva teoria. Crec que podem parlar de:

• Una major obertura a l'experiència: actitud oberta als canvis i a l'adaptació.
• Una tendència a viure existencialment: remarca que s'ha de viure el present, tot i que s'ha de tenir en compte el passat per a poder avançar i mirar cap al futur.
• Una llibertat "d'experiència": som lliures i alhora responsables.
• La creativitat que sorgeix a partir del viure la llibertat i la responsabilitat.