Tot i que el trastorn psicològic que es produeix en les situacions de presa d'ostatges va començar a conèixer-se com el "Síndrome d'Estocolm" a causa de la publicitat dels mitjans, el "vincle" emocional amb els captors ja era un tema familiar en el camp de la psicologia. Ja s'havia reconegut molts anys abans i s'havia trobat en altres estudis de situacions amb ostatges, presoners o relacions abusives tals com:
- L'abús infantil.
- Les dones maltractades o víctimes d'abusos.
- Els presoners de guerra.
- Els membres d'un grup de culte.
- Les víctimes d'incest.
- Les situacions de presa d'ostatges per part de delinqüents.
- Els presoners de camps de concentració.
- Les relacions intimidants o controladores.
Els vincles emocionals amb els abusadors són, de fet, una estratègia de supervivència de les víctimes d'abús i/o d'intimidació. La reacció del "Síndrome d'Estocolm" en situacions de presa d'ostatges i/o situacions abusives, són tan conegudes en l'actualitat que els negociadors d'ostatges policials ja no les veuen com a reaccions inusuals. De fet, freqüentment, s'encoratja aquest tipus de reacció en situacions delictives perquè augmenta les possibilitats de supervivència dels ostatges. El punt negatiu d'això és que també assegura que aquells ostatges que experimentin el "Síndrome d'Estocolm" no col·laboraran gaire, per exemple, durant el rescat o la prossecució penal. El personal jurídic i policial en general, ha reconegut aquest síndrome al llarg de molt temps, com per exemple en el cas de dones maltractades que decideixen no presentar càrrecs contra el seu maltractador: paguen la fiança del seu espòs o parella perquè sigui alliberat de la presó, i fins i tot, han arribat a atacar físicament a la policia quan aquesta ha acudit a rescatar-la d'un atac violent.
Així, el Síndrome d'Estocolm (SS) també pot trobar-se en les relacions familiars, romàntiques i interpersonals. L'abusador pot ser el marit o l'esposa, el xicot o la xicota, el pare o la mare, o qualsevol altra persona amb un rol que li permeti al abusador adoptar una posició de control o autoritat.
És important comprendre els components de la Síndrome d'Estocolm, ja que configuren les relacions abusives i controladores. Una vegada que es sap de què va el síndrome, és més fàcil comprendre perquè les víctimes donen suport, estimen i, fins i tot, defensen a les persones que abusen d'elles. Cada síndrome té símptomes o conductes, i la Síndrome d'Estocolm no és una excepció. Encara que no s'ha determinat una llista precisa de característiques, a causa de la diversitat d'opinions entre els experts i els investigadors, moltes de les següents característiques es trobaran presents:
- Sentiments positius per part de la víctima cap a l'abusador.
- Sentiments negatius per part de la víctima cap als seus familiars, amics, o cap a les autoritats que intenten rescatar-la, donar-li suport i/o aconseguir el seu alliberament.
- Suport a les raons i les conductes del abusador.
- Sentiments positius per part del abusador cap a la víctima.
- Conductes de suport per part de la víctima, de vegades, ajudant a l'abusador.
- Incapacitat de la víctima per col·laborar mitjançant conductes que puguin ajudar a aconseguir el seu alliberament.
D'aquesta manera, s'ha trobat que existeixen quatre situacions o condicions que serveixen de base per a que es desenvolupi el Síndrome. Aquestes quatre situacions poden trobar-se en relacions abusives, casos d'abús sever i presa d'ostatges:
- La presència d'una amenaça que es percep com un risc contra la supervivència física o psicològica de la persona i la creença de que l'abusador complirà aquesta amenaça.
- La presència de petits gestos d'aparent amabilitat per part del abusador cap a la víctima.
- L'aïllament de qualsevol altre perspectiva diferent de la del abusador.
- La percepció d'incapacitat d'escapar davant la situació de perill.
Com a petita conclusió sobre el que acabo d'explicar, podria dir que el Síndrome d'Estocolm genera un vincle no saludable amb el maltractador o controlador. És la raó per la qual moltes víctimes continuen donant suport a un abusador, fins i tot després de que la relació hagi acabat. També és la raó per la que, aquestes mateixes, continuen veient el costat "bo" d'una persona abusadora i es mostren compassives amb algú que alguna vegada s'ha aprofitat mental i/o físicament d'elles.
Fonts d'informació:
