EL DALTONISME

La percepció del color s'origina en unes cèl·lules situades a la retina ocular: els cons. Existeixen tres tipus de cons, i són els encarregats de percebre cadascun dels tres colors primaris de la llum (el blau, el verd i el vermell). En una persona normal (no daltònica), la combinació d'aquests tres colors li permet destriar una àmplia gamma de tonalitats intermèdies.

El problema arriba quan manca un d'aquests tres tipus de cons o algun funciona defectuosament. Això succeeix de manera més freqüent del que ens pensem (de fet, un 8% de la població masculina presenta ceguesa per al vermell o el verd). En aquest cas es presentarà el trastorn conegut com daltonisme o ceguesa al color. Existeixen diversos tipus de daltonismo, en funció del tipus de con afectat.

Tipus de daltonisme:

La disfunció més freqüent és la ceguesa per al color vermell o el verd. Aquesta es dóna en el 8% dels homes i el 1% de les dones, i afecta als cons responsables del vermell i als del verd. Al faltar aquests cons, les tonalitats de llum que haurien de correspondre'ls són captades pels altres dos cons, de manera que una persona amb aquest defecte identifica els dos colors com un de sol.

Menys freqüent és la ceguesa per al color blau, en la qual falten els cons responsables d'aquest color i el pacient no és capaç de distingir entre els tons blaus i els grocs.

Aquestes alteracions es coneixen com dicromatismes, ja que el subjecte que les pateix només disposa de dos tipus de cons.

Però també pot succeir que, presentant-se els tres tipus de receptors, algun d'ells (freqüentment els del vermell o del verd) sigui anòmal. En aquest cas el que succeïrà és que el pacient podrà distingir els colors dintre d'un ventall més restringit, poguent identificar com a iguals aquells tons que per a una persona normal resulten bastant semblants (encara que sempre diferents). Presenten, en conclusió, defectes semblants als dicromatismes, però més lleus. En aquest cas parlarem de tricromatismes anòmals o debilitat per al color.

Un últim cas, molt més excepcional que els altres anteriors, és el monocromatisme, en el qual tots els colors s'aprecien com a diferents tonalitats d'un mateix color.

La genètica i el daltonisme:

Els gens que codifiquen els pigments dels cons verd i vermell es troben en el cromosoma X, i el del blau, en el cromosoma 7. El cromosoma X està present dues vegades en les dones (XX), mentre que una sola en els homes (XY). Un canvi (o mutació) en aquest gen pot causar que no es doni la formació dels cons per a aquests colors. El caràcter d'aquestes mutacions és recessiu, i es dóna de la següent manera: una dona necessita tenir els seus dos cromosomes X mutants per a presentar daltonisme, mentre que un home, al tenir només un cromosoma X, serà daltònic sempre que aquest sigui mutant. Aquí hi trobem l'explicació de la diferència entre els percentatges d'homes i dones daltònics. El daltonisme és, per tant, una malaltia lligada al sexe (en el cas de dicromatismes i tricromatismes anòmals del vermell o el verd, els més freqüents). Segons això, un daltònic no tindrà fills que presentin la malaltia sempre que la seva dona no porti el gen mutant. No obstant això, totes les seves filles portaran el gen sense presentar la malaltia. Finalment, la meitat dels fills mascles d'aquestes sí que patiran l'anomalia.

Les anomalies per al color blau, ja que es troba en el cromosoma 7, es donaran per igual en homes que en dones. El mateix passarà amb els monocromatismes.

Mètodes per a detectar el daltonisme:

El mètode més ràpid per a la diagnosi del daltonisme consisteix en mostrar al pacient unes làmines de taques anomenades Stilling i/o Ishihara. Aquestes làmines consisteixen en nombrosos punts de diferents colors primaris disposats sobre fons de colors i tonalitats similars, agrupats de manera que una persona normal pugui distingir en ells nombres o formes conegudes.

Les persones que pateixin algun tipus de daltonisme, per tant, no seran capaços de reconèixer aquestes figures, o bé veuran altres de diferents en funció del tipus i grau d'anomalia que pateixin.

Fonts d'informació:

http://es.wikipedia.org/wiki/Daltonismo

http://www.uam.es/personal_pdi/medicina/algvilla/fundamentos/nervioso/Daltonismo/daltonismo.htm

L'ESTRUCTURA FAMILIAR SEGONS MINUCHIN

Quan en una família un dels membres és diagnosticat, per exemple, com esquizofrènic, els altres consideren que les probabilitats que aquesta persona s'integri a la família i a la societat de manera acceptable són pràcticament nul·les. El pacient es converteix en una càrrega i les relacions familiars es veuen afectades per l'alt nivell de tensió que provoca aquesta situació. En general, es pensa que l'única solució és la derivació del pacient a una institució psiquiàtrica, on ha de passar-hi el major temps possible sota tractament. És comú considerar que la família no ha d'estar relacionada amb el patiment del pacient i molt menys que pot intervenir directament en el procés terapèutic.

No obstant això, des de la perspectiva de la Teràpia Familiar Sistémica, específicament en el Model Estructural, desenvolupat per Minuchin, els problemes psicològics s'analitzen de manera familiar i no individual.

Així, la família és un sistema obert i la seva totalitat la conformen les relacions entre els seus membres; la família com sistema s'autorregula; la família es relaciona amb altres sistemes (família d'origen, comunitat, etc.); la família en el seu interior es conforma de diferents subsistemes: individual, conjugal, parental, fraternal; en el seu interior els seus membres interactuen entre sí i per tant s'afecten uns a uns altres, per tant els conflictes familiars han de presentar-se quan existeix una disfunció en les interrelacions que estableixen els membres de la família; és a dir, que un conflicte individual en qualsevol d'ells és la manifestació d'un conflicte familiar. La meta de la teràpia estructural és establir canvis en la interacció familiar de manera que aquesta sigui funcional, amb base en l'aquí i ara.

Minuchin assenyala que els membres d'una família es relacionen d'acord a certes regles que constitueixen l'estructura familiar, a la qual defineix com "el conjunt invisible de demandes funcionals que organitzen les formes en que interactuen els membres d'una família".

Dins de l'estructura familiar es poden identificar les següents formes d'interacció:

1) Els límits: Estan constituïts per les regles que defineixen qui participa i de quina manera ho fa dins la família. Tenen la funció de protegir la diferenciació del sistema". Els límits a l'interior del sistema s'estableixen entre els diferents subsistemes familiars (individual, conjugal, parental i fraternal) i poden ser de tres tipus:

CLARS: Que defineixen les regles d'interacció amb precisió.

DIFUSOS: Que no defineixen les regles d'interacció amb precisió i caracteritzen les famílies amb membres molt depenents entre sí.

RÍGIDS: Que defineixen interaccions en les quals els membres de la família són independents, deslligats.

Els límits a l'exterior del sistema impliquen regles d'interacció entre la família i altres sistemes.

2) Jerarquia: Fa referència al membre amb major poder en la família.

3) Centralitat: Membre en base en el qual gira la major part de les interaccions familiars. Aquest membre pot destacar per qüestions positives o negatives.

4) Perifèria: Membre menys implicat en les interaccions familiars.

5) Aliances: Es refereixen a la unió de dues o més persones per a obtenir un benefici sense perjudicar a un altre.

6) Coalicions: Unió de dues o més persones per a danyar a una altra.

7) Fill/a parental: És aquell membre de la família que assumeix el paper de pare o mare.

Minuchin assegura que una estructura disfuncional tindria totes o algunes de les següents característiques:

• Límits difusos i/o rígids a l'interior i/o exterior del sistema.


• Jerarquia no compartida en el subsistema parental.


• Presència de fill/a parental.


• Centralitat negativa. Coalicions.


• Algun membre perifèric.

Aquesta estructura possibilitaria la presència d'un símptoma en algun dels membres de la família.

La intervenció terapèutica des de la perspectiva del Model Estructural es dirigeix als canvis en l'estructura familiar disfuncional per a poder eliminar el símptoma. La unitat d'intervenció terapèutica és la família.

Ara bé, la família es desenvolupa travessant per diverses etapes que formen el seu cicle vital.

"Contemplar a la família en un lapsus perllongat és observar-la com un organisme que evoluciona amb el temps . . . " (Minuchin). Aquesta entitat va augmentant la seva edat en estadis que influeixen individualment sobre cadascun dels seus membres, fins que les dues cèl·lules progenitores decauen i moren, al mateix temps que unes altres reinicien el cicle de vida. El sistema familiar tendeix al mateix temps a la conservació i a l'evolució: evoluciona cap a una complexitat creixent. "El desenvolupament de la família transcorre en etapes que segueixen una progressió de complexitat creixent" (Minuchin). Per a Minuchin la família es desenvolupa en el transcurs de quatre etapes al llarg de les quals el sistema familiar sofreix variacions; els períodes de desenvolupament poden provocar transformacions al sistema i un salt a una etapa nova i més complexa. Les quatre etapes són les següents:

a) Formació de la parella.

b) La parella amb fills petits.

c) La família amb fills en edat escolar i/o adolescents.

d) La família amb fills adults.

Minuchin també va assenyalar que cada etapa requereix noves regles d'interacció familiar, tant a l'interior com a l'exterior del sistema. No obstant això, hi ha famílies que poden romandre en una mateixa etapa encara que el sistema familiar requereixi d'una transformació (naixement d'un fill /a o creixement dels fills/es, amb el que això implica, com pot ser ingrés a l'àmbit educatiu formal, canvi de nivell escolar, canvi d'escola, allunyament de la llar per qüestions de treball, per estudis, matrimoni, etc.). Aquest estancament en alguna etapa del cicle vital pot provocar disfuncionalitats familiars.

Fonts d'informació:
http://www.iztacala.unam.mx/carreras/psicologia/psiclin/esquizo.html
http://perso.wanadoo.es/aniorte_nic/progr_asignat_terap_famil.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Terapia_sist%C3%A9mica